Recent Changes

Saturday, November 7

  1. page Les classes socials a l'època de l'imperi de roma edited ... La divisió més antiga va ser els patricis i els plebeus que es remunta en una època al segle V…
    ...
    La divisió més antiga va ser els patricis i els plebeus que es remunta en una època al segle V a.C
    Els patricis eren el grup més alt un grup de famílies dotades d’un prestigi i d’uns privilegis hereditaris. Els patricis es formaren durant la monarquia, però va ser durant el temps de la república quan van poder monopolitzar el poder polític. No tan sols sobre el fonament del seu pes econòmic sinó també de les seves prerrogatives religioses.
    Els plebeusplebeusopolla
    Els plebeus eren els ciutadans que no eren patricis, es a dir la gran majoria. Aquest grup estava format per petits i mitjans propietaris agrícoles, artesans i comercials. Però també per llinatges enriquits no pertanyien al patricis. La plebs es degué configurar com a grup definit, amb una assemblea i un magistrats propis durant el segle V a.C. Desprès que el patricis s’apropiessin del poder polític
    Noblesa o ordre senatrional
    ...
    seva família. :)
    Ordre Eqüestre
    Originàriament pertanyien a l'ordre eqüestre els ciutadans més rics que formaven la secció de cavalleria de l'exèrcit romà,però a partir del segle II a.C., un bon nombre d'equites es dedicaran als negocis, deixant de banda la política. De tota manera alguns d'ells, van reeixir a arribar al consolat i entrar dins l'ordre senatorial. En canvi a l'imperi l'ordre eqüestre, tindrà accés a uns càrrecs administratius específics
    ...
    Els lliberats
    Els lliberts (liberti) eren els esclaus pertanyents als ciutadans romans que havien estat alliberats
    ...
    l'acte de  manumissió manumissió . Sovint
    Els esclaus
    Igual que a gairebé totes les societats antigues, a Roma va existir l'esclavitud en tots els períodes de la seva història
    (view changes)

Monday, June 6

  1. page HISTÒRIA edited ... La forma de govern en la república L'IMPERI Les classes socials a la època de l'imperi Romà…
    ...
    La forma de govern en la república
    L'IMPERI
    Les classes socials a la època de l'imperi Romà
    La forma de govern

    cronologia de l'imperi
    EXPANSIÓ I CAIGUDA DE L'IMPERI ROMÀ
    (view changes)
    12:44 pm
  2. page La forma de govern edited LA FORMA DE GOVERN Ni les magistratures (càrrecs superiors) ni el senat van desaparèixer. Però no…
    LA FORMA DE GOVERN
    Ni les magistratures (càrrecs superiors) ni el senat van desaparèixer. Però no tenien cap poder, el poder el tenia tot l'emperador.
    Les institucions de govern de l'època republicana va passar a tenir un valor merament simbòlic.
    La participació del poble va decaure molt.

    (view changes)
    12:39 pm
  3. page Les classes socials a l'època de l'imperi de roma edited ... Ordre Decurional En època imperial a les ciutats de les províncies trobem una carrera polític…
    ...
    Ordre Decurional
    En època imperial a les ciutats de les províncies trobem una carrera política que segueix el model de Roma: després d'exercir magistratures anuals i sacerdocis locals, els homes més rics d'una ciutat poden entrar en el consell local. Cada cinc anys els duúmvirs quinquennals revisaven el cens dels ciutadans i es renovava l'ordo decurionum. Els magistrats suprems de cada ciutat eren els duumvirs, mentre que un qüestor en controlava les finances i dos edils s'encarregaven dels mercats, de la via pública i dels temples. Com els càrrecs de la capital els magistrats i els consellers de les ciutats provincials no rebien cap renumeració sinó que, al contrari, havien de fer una aportació econòmica inicial i s'esperava que fos generós envers la seva ciutat amb donacions en forma d'edificis públics o espectacles (munera).
    ...
    i clients
    Molts ciutadans romans eren clients de ciutadans més importants, que n'esdevenien els patrons. Sovint els patrons dels uns eren al seu torn clients d'altres homes més poderosos, en una complexa trama de relacions clientelars que abraçava tota la societat, El patró donava protecció jurídica davant la justícia i suport econòmic a canvi de respecte i serveis. El costum era que els clients fessin cua a l'alba davant la domus del patró per ser-hi acollits, retre-li homenatge i rebre aliments o diners. El nombre de client que esperaven a la porta de la casa o que acompanyaven el seu patró fins al fòrum eren un indicador de la seva importància política i social i li donaven prestigi. Altres beneficis que aportaven la clientela al patró eren votar segons les seves indicacions, formar part de les seves tropes privades o bé retre-li serveis de diversa mena.
    Els lliberats
    (view changes)
    12:29 pm
  4. page Les classes socials a l'època de l'imperi de roma edited LES CLASSES SOCIALS A L’ÈPOCA DE L’IMPERI ROMÀ Els ciutadans romans es distribuïen en diverses cl…
    LES CLASSES SOCIALS A L’ÈPOCA DE L’IMPERI ROMÀ
    Els ciutadans romans es distribuïen en diverses classes socials
    Els patricis
    La divisió més antiga va ser els patricis i els plebeus que es remunta en una època al segle V a.C
    Els patricis eren el grup més alt un grup de famílies dotades d’un prestigi i d’uns privilegis hereditaris. Els patricis es formaren durant la monarquia, però va ser durant el temps de la república quan van poder monopolitzar el poder polític. No tan sols sobre el fonament del seu pes econòmic sinó també de les seves prerrogatives religioses.
    Els plebeus
    Els plebeus eren els ciutadans que no eren patricis, es a dir la gran majoria. Aquest grup estava format per petits i mitjans propietaris agrícoles, artesans i comercials. Però també per llinatges enriquits no pertanyien al patricis. La plebs es degué configurar com a grup definit, amb una assemblea i un magistrats propis durant el segle V a.C. Desprès que el patricis s’apropiessin del poder polític
    Noblesa o ordre senatrional
    A partir del moment en què les magistratures més elevades deixen de ser privilegi del patriciat, l'elit de la plebs pot accedir-hi i entrar a formar part de la classe dirigent, la que ocupa els seients del senat. La nobilitas està formada, doncs, per patricis i plebeus rics, la riquesa dels quals, tan uns com els altres esta basada en la propietat de terres, ja que tenien restringida per llei l'activitat mercantil. una restricció que molt sovint és burlada per mitjà d'empreses dirigides pels seus esclaus o lliberats. És una categoria que s'hereta dels pares però que alhora s'ha de mantenir. De tota manera la nobilitas va anar esdevenint una classe cada vegada més tancada fins a la fi de la república: pocseren els homes que aconseguien arribar al consolat sense que hagués estat cònsol algun membre anterior de la seva família.
    Ordre Eqüestre
    Originàriament pertanyien a l'ordre eqüestre els ciutadans més rics que formaven la secció de cavalleria de l'exèrcit romà,però a partir del segle II a.C., un bon nombre d'equites es dedicaran als negocis, deixant de banda la política. De tota manera alguns d'ells, van reeixir a arribar al consolat i entrar dins l'ordre senatorial. En canvi a l'imperi l'ordre eqüestre, tindrà accés a uns càrrecs administratius específics
    Ordre Decurional
    En època imperial a les ciutats de les províncies trobem una carrera política que segueix el model de Roma: després d'exercir magistratures anuals i sacerdocis locals, els homes més rics d'una ciutat poden entrar en el consell local. Cada cinc anys els duúmvirs quinquennals revisaven el cens dels ciutadans i es renovava l'ordo decurionum. Els magistrats suprems de cada ciutat eren els duumvirs, mentre que un qüestor en controlava les finances i dos edils s'encarregaven dels mercats, de la via pública i dels temples. Com els càrrecs de la capital els magistrats i els consellers de les ciutats provincials no rebien cap renumeració sinó que, al contrari, havien de fer una aportació econòmica inicial i s'esperava que fos generós envers la seva ciutat amb donacions en forma d'edificis públics o espectacles (munera).
    Patrons i clients
    Molts ciutadans romans eren clients de ciutadans més importants, que n'esdevenien els patrons. Sovint els patrons dels uns eren al seu torn clients d'altres homes més poderosos, en una complexa trama de relacions clientelars que abraçava tota la societat, El patró donava protecció jurídica davant la justícia i suport econòmic a canvi de respecte i serveis. El costum era que els clients fessin cua a l'alba davant la domus del patró per ser-hi acollits, retre-li homenatge i rebre aliments o diners. El nombre de client que esperaven a la porta de la casa o que acompanyaven el seu patró fins al fòrum eren un indicador de la seva importància política i social i li donaven prestigi. Altres beneficis que aportaven la clientela al patró eren votar segons les seves indicacions, formar part de les seves tropes privades o bé retre-li serveis de diversa mena.
    Els lliberats
    Els lliberts (liberti) eren els esclaus pertanyents als ciutadans romans que havien estat alliberats
    El llibert esdevé client del seu antic amo i deu una sèrie d'obligacions com mostrar-li respecte (obsequium), no poder-lo denunciar davant la justícia i dedicar una sèrie de jornades de treball per a ell, a més d'altres serveis eventuals estipulats en l'acte de  manumissió . Sovint continua treballant per a ell o realitza certes feines de baixa consideració social -artesania, comerç, funcionariat-, malgrat que durant els primers temps de l'imperi alguns dels lliberts del príncep arriben a ocupar llocs de molt poder. Així alguns lliberts depenents l'emperador o de ciutadans molt rics van arribar a posseir grans fortunes, encara que mai van ser ben acceptats dins la "bona" societat.
    Els esclaus
    Igual que a gairebé totes les societats antigues, a Roma va existir l'esclavitud en tots els períodes de la seva història
    Els esclaus es compraven en mercats que hi havia a les ciutats de tot l'Imperi, En les conquestes els romans arribaven a esclavitzar els habitants de poblacions senceres com a càstig si hi havien oposat una resistència especialment ferotge. Per exemple en la destrucció de Cartago que va posar fi a la tercera guerra púnica. La reproducció de la mateixa població esclava: els fills de les esclaves, anomenats uernae, naixien i creixien esclaus, tant si eren fills d'altres esclaus com de ciutadans lliures. Els infants abandonats es feien esclaus. Quan uns viatgers queien en mans de pirates o bandits i no eren alliberats per mitjà del pagament d'un rescat, corrien el risc de ser venuts com a esclaus.
    Un esclau podia esdevenir lliure si així ho decidia el seu amo, sigui perquè aquest volgués premiar els molts anys de servei i fidelitat o sigui perquè l'esclau la hi pagava amb el seu peculi.
    La possessió d'esclaus variava molt segons el nivell econòmic: podia anar des d'un sol esclau en una família pobra fins als centenars o milers i tot posseïts pels propietaris més rics.
    En la societat romana els esclaus feien tot tipus de feines, des de les més qualificades –metge preceptor, administrador, gladiador, enginyer, arquitecte - fins a les que eren menys ben considerades -miner, llaurador, peó d'obra.

    (view changes)
    12:28 pm
  5. page Mapa del imperi Romà edited  MAPA DEL IMPERI ROMA

     MAPA DEL IMPERI ROMA

    (view changes)
    9:12 am
  6. page La família edited LA FAMÍLIA ROMANA La base de la societat romana va ser la família, la família integrada de ple en…
    LA FAMÍLIA ROMANA
    La base de la societat romana va ser la família, la família integrada de ple en la gens, la tribu a la qual pertanyia. Al seu torn s'integrava una societat formada per altres tribus formades per famílies totes elles branques d’un arbre ben fort.
    La família romana era una institució de l'antiga Roma, present en l'àmbit social i jurídic, que estava composta per tots els que vivien sota l'autoritat del cap de família o pater famili. Família és una paraula emparentada amb famuli ("els criats") i per tant, els comprèn a ells també. En el dret romà hi havia quatre eccepcions per a la família: agnaticia, cognaticis, gentil i per afinitas.
    La família romana era legalment tan forta que certes qüestions que avui es tracten als jutjats o als temples, llavors es tractaven a casa, sota el comandament del cap de família. La família era realment la cèl lula bàsica de la societat romana.
    El pater famílis era l'home romà que no depenia de ningú i de qui depenien els altres . No importava que estigués solter o casat, ni la seva edat. La dona mai podia ser cap de família.
    La pàtria potestat d'un cap de família romà li permetia disposar de la vida de qualsevol membre familiar.Podia també abandonar legalment a un fill nascut de la seva dona o reconèixer-ho. Podia fins i tot afillar fills d'altres, així com concertar casaments dels fills. Realment, és ell qui forma la família romana.
    Com a cap de família és també el sacerdot de la religió familiar i el jutge en els conflictes entre familiars, però per això últim ha decomptar amb l'assessorament d'un consell familiar.No se perquè no es poden apreciar les fotografies.

    (view changes)
    7:48 am
  7. page La romanització edited La romanització
    La romanització
    (view changes)
    4:58 am
  8. page Els primers pobladors edited ... ciutats llatines que es va aliar amb el regne de Roma . La primitiva aliança entre Roma i la C…
    ...
    ciutats llatines que es va aliar amb el regne de Roma . La primitiva aliança entre Roma i la Conferedació Llatina es va concertar en peu d'igualtat . Alternativament nomenaven cadascuna al general al cap,i era aquest
    el que escollia el seu estat major (sis tribuns militars per cadascuna de les quatre divisions). El botí es distribuïa en parts iguals i també les terres. Les guarnicions establertes eren mixtes i les noves poblacions creades es poblaven també per meitat amb ciutadans romans i llatins, i obtenien el seu assentament (i el vot) a l'assemblea federal.
    Amb la República romana el pacte federal va ser revisat cap al 493 aC (261 a.u.c.),Progresivament les noves noves ciutats i Roma va assumir els assumptes de guerra i pau, i es va arrogar en exclusiva el dret a nomenar comandant en cap de l'exèrcit confederal. Una part dels oficialscolònies que van anar fundant-se , encara que dotades del contingent llatí van passar a ser romans (els oficials llatinsllatí, eren dotze Praefecti sociorum, encarregats sis d'ells de l'ala dreta i sis de l'ala esquerra). Els contingents de cada ciutat llatina tenien el seu cap local, els dos decurions de les turmes (Decuriones Turmarum) i Prefectes de les Cohorts (Praefecti cohortium).poblades en la seva majoria per
    (view changes)
    4:58 am

More